A partir del visionat del vídeo sobre el projecte EDUCAT 1X1 podem observar com funciona aquesta idea en els centres educatius de Catalunya. En ell es mostra com les noves tecnologies s’han adaptat als instituts, ja que els joves d’alguns instituts ara treballen amb ordinadors tant a classe com a casa i no només a les classes setmanals d’informàtica. Segons els nois, ara les classes són molt més dinàmiques i menys feixugues que abans. És un procés d’aprenentatge molt més pràctic i ràpid que els llibres de text que utilitzaven fins fa poc.
El projecte consisteix en que cada alumne té un ordinador i les classes, per tant, passen a ser virtuals, així no han de carregar amb tota la informació necessària per fer les lliçons a les espatlles sinó només el seu portàtil. Per tant, és essencial que la wifi estigui disponible en tot moment, de la qual cosa s’ha d’encarregar el centre per poder desenvolupar les classes amb total normalitat.
Les famílies s’ho van prendre amb sorpresa al principi, però, hores d’ara, estan satisfets amb els resultats. Tot i que és important que les famílies s’impliquin en aquest procés d’ensenyament i aprenentatge perquè sigui una proposta global.
Per posar en marxa el projecte els professors amb més experiència ajuden als nous, d’aquesta manera també es fomenta el treball en equip, perquè la formació s’ha de fer des de el centre i ha d’estar adequada a les característiques d’aquest. Així, s’utilitza la xarxa per fer un intercanvi d’experiències amb la resta de professors, fins i tot, amb professors d’altres centres. La forma dels continguts és nova i els professors han de canviar, per tant, la seva antiga rutina.
A través d¡eines com blogger o vídeos interactius s’intenta fer un aprenentatge molt més útil i fàcil d’entendre. Els recursos són infinits, només cal coneix-se’ls. Principalment s’utilitzen dos tipus de codis: el llibre digital, que és quasi igual que un llibre tradicional però online, i el moodle, que el coordina el professor de l’assignatura i es pengen treballs, activitats, vídeos... a més, aquestes eines virtuals permeten el coneixement col·laboratiu on tots els alumnes hi participen. També hi ha fòrums per resoldre els dubtes que poden sorgir a l’hora de fer les activitats.
La metodologia de les classes és la mateixa que les tradicionals però amb l’ordinador, tot i que es té en compte que de vegades l’ordinador no s’ha de fer servir i llavors s’ha de baixar la pantalla o, fins i tot, apagar-ho, per tal de que els alumnes no es distreguin. El professor se situa darrere els alumnes en comptes de davant i passeja per la classe. S’ha de seguir una pauta per a tota la informació que hi ha, però amb la intenció de que els propis alumnes construeixin el seu coneixement i en siguin responsables d’aquest, els nois prenen les seves pròpies decisions per arribar a un concepte d’eficàcia.
L’informàtica és el futur i l’escola ha d’ensenyar als seus alumnes a estar preparats. La innovació i la informació han d’estar a l’ordre del dia per adaptar-se als futurs canvis que de segur que n’hi hauran.
AIDA LOZANO
LARA MORCILLO
