dimecres, 18 de maig del 2011

Reportatge sobre l'ús de les TIC

Aquest treball ens ha portat molta feina però, tot i així, estem molt contentes amb els resultats obtinguts i la tasca realitzada. Es tracta d'un vídeo sobre com funciona el projecte 1x1 a una escola de Girona, a més, també hi ha unes entrevistes a una professora i als seus dos fills, que treballen i estudien, respectivament, a aquesta escola.




Aquí us deixo també l'enllaç del video al youtube:



pràctica 29/04/2011

El joc de Metges Sense Fronteres

El joc que analitzaré està promogut per l'Associació de Metges Sense Fronteres i es basa en anar superant una sèrie de proves com si fossis a realitzar un viatge amb aquesta associació a Níger, així t'ensennyen tot el que necessites saber sobre la fam al món, ja sigui a partir de preguntes tipo test, ordenant una cadena alimenticia, escollir el que és important portar realitzar un viatge a Níger, com detectar i tractar la fam... Al final del joc, pots aportar el teu nom i el teu missatge d'esperança en la web.

Considero que aquest joc pot comprendre des de nens de 12 anys fins al final de l'etapa escolar, ja que no es gaire dificil, i a més, té multitud d'explicacions i aclaracion, però alhora és interessant també per als més grans. A més, es pot jugar amb anglès si es vol per augmentar-ne la dificultat. L'objectiu del joc és, principalment, participar vrtualment en un viatge de Metge Sense Fronteres mentre et van preparant pel que trobarás en aquest viatge i t'expliquen tot l'imprescindible per sobreviure i ajudar en aquesta travesia. Per tant, podem dir que amb aquesta simulació estem aprenent un material pràctic, com és la realització d'un viatge humanitari, a través de l'ordinador.

Per introduir aquest material en un aula, ja sigui de primer, segon, tercer o quart de la ESO, cada nen hauria de disposar d'un ordinador i l'objectiu final que es marcaria es poder arribar a publicar un missatge d'esperança a la web desprès de superar totes les activitats proposades. L'assignatura en la qual s'exposi aquesta tasca és indiferents ja que es un problema mundial que afecta a tots els àmbits de la nostra vida i del qual hauríem de ser molt més conscients. Així, de manera individual, cada nen irà aprenent com curar la desnutrició que sofreixen els nens a l'Àfrica. A més, el professor pot introduir material relacionat amb aquest tema i explicar d'una manera critica i amb consciència social com funciona el nostre món.

Amb un videojoc es poden aprendre moltes més coses de les que ens imaginem. No només transmeten coneixements que podem aplicar a la vida real, sinó que plantegen problemes morals, tenen una mirada crítica davant el món i tenen consciència social davant conflictes d'arreu del món. En aquest joc queda patent com es pot, a partir de jocs que agradaran al nens, ensenyar uns valors i un problema molt real contra el que no s'està fent gaire cosa. Tot i que molts pares puguin estar en contra dels videojos¡cs per por a que aquests no ensenyin uns valors i rols adequats per la seva edat, existeixen multitud de videojocs com aquests que proporcionen als nens una gran manera de passar el temps i a més, servir com a via educativa.

En definitiva, molts videojocs asseguren un aprenentatge eficaç sobre els nens de processos complexos i de moltes habilitats que potencialment es poden desenvolupar, e sposen de manifest amb una utilització adecuada. algunes habilitats poden ser: coordinació ocular-manual, velocitat de reacció, capacitat d'atenció a estímuls simultanis, facilitat per relacionar-se socialment, motivació per a l'èxit, major tolerància a la frustració, i capacitat per a la presa de decisions i resolució de problemes.


Juga aqui



dimecres, 4 de maig del 2011

diumenge, 17 d’abril del 2011

La cara B de la moneda

Aquí os dejo un artículo que he leído en internet que me ha sorprendido bastante y que ha despertado mi curiosidad y mi envidia por el sistema educativo de Finlandia.
¿Os imagináis un instituto limpio de pintadas, de mesas rayadas y rotas, con ordenadores en perfecto estado, en donde por encima de todo se valora el pensamiento crítico, un instituto donde asisten alumnos motivados y los profesores son respetados, igual que los valores de la honradez y el trabajo?
Pues existen sitios así (no en España por supuesto), pero si en países como Finlandia, en los que lo primordial es enseñar a pensar a los alumnos y no a que estos copien y se aburran en clase como pasa aquí.
Las notas de los alumnos finlandenses son de las mejores del mundo y raro es el caso de un alumno que no termina sus estudios o que no continua con ellos. Además la educación es gratuita de verdad y hay de verdad las mimas oportunidades para todos, sin diferencias entre clases económicas como ocurre en la mayoría de países europeos.
El artículo fue escrito por un periodista español que viajó a Finlandia para comprobar con sus propios ojos las diferencias entres nuestro sistema educativo y el de este frío país. Es un pdf de unas escasa 5 páginas muy fáciles de leer, así que no seáis vagos y leedlo porque os aseguro que os va a sorprender que existan este tipo de enseñanzas utópicas que casi no caben ni en nuestra imaginación.



dimarts, 5 d’abril del 2011

La ley Sinde

Desde que se aprobó esta ley en contra de la piratería muchos personajes públicos, ya sean músicos, escritores, cineastas, etc, se han pronunciado a favor o en contra de ella. Mucho se ha hablado y poco ha quedado claro, sin embargo, lo más destacado para mí han sido las acciones llevadas a cabo por dos personajes en particular, que son el cineasta y hasta hace poco director de la real academia de cine español, Alex de la iglesia, y el escritor Juan Gómez Jurado, cada cual a su manera ha querido aportar su opinión en defensa de los derechos de los internautas.

En primer lugar, Alex de la Iglesia dio un discurso memorable en la gala de los Goya, a la cual asistió nuestra querida ministra Angeles Gózalez Sinde, principal impulsora de la ley de la discordia, que os dejo aquí colgado para que disfruteis de las palabras de una gran persona, que ha renunciado a su puesto como director de la Real Academia de Cine en rechazo de la ley Sinde.





En segundo lugar el escritor Juan Gómez Jurado publicó un artículo titulado: La piratería no existe, en el que pone de manifiesto la injusticia que se esta cometiendo al aprobarse esta ley, ya que el problema no es la piratería sino que no nos sabemos adaptar a un mundo cambiante, que evoluciona y que se transforma. El artículo es muy interesante y lo podéis leer entero aquí.
Después de esto, un famoso cantante español, que se encuentra exiliado en Miami por problemas fiscales aquí, y que aún tiene las agallas de exigir a nuestro gobierno sin siquiera estar pagando los impuestos que pagamos los demás, le contestó que si tan a favor de la piratería se encontraba que, literalmente, tuviera huevos y publicara su novela gratis en internet.
El escritor va y le parte el corazón colgando su novela gratis (en formato ebup) rogando que por cada descarga se envíe un euro a una organización humanitaria, ya que el cantante relacionó la piratería con el Sida infantil en África. Sin gran sorpresa para el escritor, la propuesta ha sido todo un éxito, se ha recaudado muchísimo dinero y Juan Gómez Jurado ha conseguido una fama y un prestigio demostrando su honradez y su altruismo.
Así que, por si queréis seguir contribuyendo a esta buena causa y seguir dándole en los morros al hipócrita cantante y la inútil ley Sinde aquí os dejo el enlace para descargaros gratis el libro.

dilluns, 4 d’abril del 2011

diumenge, 20 de març del 2011

Projecte 1X1

A partir del visionat del vídeo sobre el projecte EDUCAT 1X1 podem observar com funciona aquesta idea en els centres educatius de Catalunya. En ell es mostra com les noves tecnologies s’han adaptat als instituts, ja que els joves d’alguns instituts ara treballen amb ordinadors tant a classe com a casa i no només a les classes setmanals d’informàtica. Segons els nois, ara les classes són molt més dinàmiques i menys feixugues que abans. És un procés d’aprenentatge molt més pràctic i ràpid que els llibres de text que utilitzaven fins fa poc.

El projecte consisteix en que cada alumne té un ordinador i les classes, per tant, passen a ser virtuals, així no han de carregar amb tota la informació necessària per fer les lliçons a les espatlles sinó només el seu portàtil. Per tant, és essencial que la wifi estigui disponible en tot moment, de la qual cosa s’ha d’encarregar el centre per poder desenvolupar les classes amb total normalitat.

Les famílies s’ho van prendre amb sorpresa al principi, però, hores d’ara, estan satisfets amb els resultats. Tot i que és important que les famílies s’impliquin en aquest procés d’ensenyament i aprenentatge perquè sigui una proposta global.

Per posar en marxa el projecte els professors amb més experiència ajuden als nous, d’aquesta manera també es fomenta el treball en equip, perquè la formació s’ha de fer des de el centre i ha d’estar adequada a les característiques d’aquest. Així, s’utilitza la xarxa per fer un intercanvi d’experiències amb la resta de professors, fins i tot, amb professors d’altres centres. La forma dels continguts és nova i els professors han de canviar, per tant, la seva antiga rutina.

A través d¡eines com blogger o vídeos interactius s’intenta fer un aprenentatge molt més útil i fàcil d’entendre. Els recursos són infinits, només cal coneix-se’ls. Principalment s’utilitzen dos tipus de codis: el llibre digital, que és quasi igual que un llibre tradicional però online, i el moodle, que el coordina el professor de l’assignatura i es pengen treballs, activitats, vídeos... a més, aquestes eines virtuals permeten el coneixement col·laboratiu on tots els alumnes hi participen. També hi ha fòrums per resoldre els dubtes que poden sorgir a l’hora de fer les activitats.

La metodologia de les classes és la mateixa que les tradicionals però amb l’ordinador, tot i que es té en compte que de vegades l’ordinador no s’ha de fer servir i llavors s’ha de baixar la pantalla o, fins i tot, apagar-ho, per tal de que els alumnes no es distreguin. El professor se situa darrere els alumnes en comptes de davant i passeja per la classe. S’ha de seguir una pauta per a tota la informació que hi ha, però amb la intenció de que els propis alumnes construeixin el seu coneixement i en siguin responsables d’aquest, els nois prenen les seves pròpies decisions per arribar a un concepte d’eficàcia.

L’informàtica és el futur i l’escola ha d’ensenyar als seus alumnes a estar preparats. La innovació i la informació han d’estar a l’ordre del dia per adaptar-se als futurs canvis que de segur que n’hi hauran.

AIDA LOZANO

LARA MORCILLO